FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ganes de sortir a caminar cada dia. Se m'ha contagiat la teva manera de parlar. Transmetre (a algú) una actitud o un comportament pel contacte i la influència exercida. Era una oradora tan eloqüent que contagiava l'auditori de curiositat i d'apassionament. El noi es va contagiar de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer carnívor de la família dels fòcids, de cos allargat, amb extremitats aplatades adaptades a la natació, que li serveixen també, les anteriors, per a caminar en terra mig arrossegant-se, que habita les costes dels mars circumglacials de l'hemisferi nord fins al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, però t'avanço que ha guanyat el meu partit. Anar endavant, progressar. La processó avançava lentament. Ell avançava molt en els seus estudis. avançar a passos de gegant Caminar a passos de gegant. Marcar un temps que encara no és. El rellotge avança de mitja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment que fa una persona o un animal quan camina, alçant i avançant un peu fins a tornar-lo a posar a terra. Fer un pas endavant. Fer els passos llargs, curts. Caminar a passos iguals. anar a passos comptats Anar amb una lentitud mesurada. anar pas a pas A poc a poc, fent una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Tenir una carn ferma, els músculs ferms. Que no trontolla, no vacil·la. Caminar amb un pas ferm. Esperar l'enemic a peu ferm. Ferm en el seu propòsit, en les seves intencions. Ferm en el seu dret. Una virtut [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aigua Ocell de la família dels cínclids, típic dels torrents muntanyencs, amb el plomatge impermeabilitzat que li permet capbussar-se i caminar per sota l'aigua (Cinclus cinclus). merla de bec groc Merla 1 . merla de pit blanc [o merla de collar] Ocell de la família dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encongit, resolt. Semblança entre dues o més persones. Té un aire amb tu. Són germans i no en tenen l'aire. Petit atac de certes malalties. Un aire de feridura. Un aire de bogeria. Manera peculiar de moure's una persona en caminar, ballar o fer un exercici qualsevol. És molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precipitació de petits cristalls de glaç hexagonals, agrupats en estructures arborescents, provinents de la congelació del vapor d'aigua atmosfèric, que cauen sobre la terra en forma de flocs o borrallons blancs. Blanc com la neu. Caminar sobre la neu. Fondre's la neu. Any de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un animal que li serveix per a aguantar el cos i per a caminar, córrer o saltar. Les quatre potes d'un cavall, d'un gos. Les dues potes d'un estruç, d'una cigonya. Les sis potes d'un insecte. Les deu potes d'una llagosta de mar, d'un cranc. Un animal de quatre potes. Les potes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior del cos de l'home des de les espatlles a la cintura. Tenir dolor a l'esquena, al mig de l'esquena. Rebre un cop a l'esquena caient endarrere. Caure d'esquena a terra. Jeure d'esquena. Donar l'esquena a algú. Girar-se d'esquena a algú, a alguna cosa. Caminar amb la pluja a l [...]
